[assairiṉ]

Retour 

1. adj.

'garni d'acier [à la pointe]'

RaimbAurP 29,58: Que ges lanza ni cairel / Non tem, ni brans asseris, / Can bai ni mir son anel

GirRoussH 2434: Sos cors fu granz e genz, assaz meschins, / E sos chevaus uns bais a longes crins, / De s'espade li branz vielz acerins

GirRoussH 2664: Cil gident lor ensegnes per bruel fraisnin. / Ce nen est autres bruelz qu'eu vos devin: / Les flors dels fraisnes furent fer acerin, / … / Dunt tan nobil vassaus receit gran fin.

GirRoussHo 1816: Sos cors fo grans e bels, asatz meschis, / E sos chavals ·ɪ· bais ab longuas cris, / De sa spasa lo brans vertz aceiris

GirRoussHo 2039: Seilh guido lor companhas pel brulh fresni, / Gonfainos ab aurfres e nou polpri, / Las flors denan lor foro fer aceiri, / Don tan noble vassal receubro fi

2. n. m.

'projectile à pointe d'acier'

CroisAlbMa 188,17: E dedins, en las lhissas, li arquier atemprat, / Que traon e destendon mant aceri delgat